! TU DIÓS, MI DIÓS, A DIÓS"

“Tu Dios, mi dios, A diós”

Participants i vinculacio amb l’INSTITUT DEL TEATRE:

THE SINGER MORNINGS ( col·lectiu de creacio )

Components:
NADJA BALADA, ELISENDA PEREZ, ISABEL VELASCO, AURORA MORENO, ADRIANA PARRA, JOANA MARTÍ I ANNA RIBERA. (Totes estudiants dels ultims cursos de l’especialitat d’escenografia )

EL PROJECTE:

CONCEPTE:
Un Conjunt d’altars que veneren els nous Déus del món.

DESCRIPCIÓ:
Proposa una reflexió sobre la desmesurada importancia que en la nostra societat han près certs conceptes relacionats amb el consum i l'ideal de benestar. Una mirada crítica a la mitificacio de determinats objectes que s’han convertit en simbols imprescindibles de la societat actual i de com nosaltres ens relacionem amb ells.
Espais recarreregats d’elements-ofrena aglutinats aleatoria i caóticamente en la que els objectes originals son substituits per aquells objectes-simbol dels punts claus de la nostra societat.
Es tracta de construir una serie d' altars al mes pur estil religios on, en lloc de rendir culte a Sants, Verges i Deus Catolics tradiconals, els objectes de veneracio es converteixen en déus en minuscules: una T.V, una ampolla de Coca Cola, un catelg de l'Ikea, uns pits de silicona, una pilota de futbol, un telefon movil, un ordenador amb acces a Internet… etc…

FITXA TECNICA:
Espais:
La proposta consisteix en un recorregut que comença amb un gran altar al voltant dels dos ordenadors que hi ha al hall del Institut del Teatre, a la planta 0; que tenen acces a interntet i que son, en conseqüencia, la coneccio dels humans amb un mon invisible, omnipresent i omnipotent que ens conecta amb tots els altres espais possibles i físicamente inaccesibles en molts casos. Ens convertiim per un instant ens pseudo-totpoderosos . Els unics requeriments tècnics que aquesta idea necessita es un espai buit de uns 50 cm per cada costat dels odrenadors, on nosaltres col·locarem l’altar que envoltarà els aparells, i per suposat l’acces a Internet.
Aquest portal cibernetic ens conecta amb una serie d’altars que ubicarem en els ascensors de la casa , 6 en total, cadascun dedicat a un nou déu, en minuscules . L’unic requeriment tècnic torna ser l’espai en si, disposar d’un lloc on recolzar l’altar,: terra , parets i sostre.
Hem triat els ascensors perque ens recorden a l’ascencio al cel i al descens als inferns, et transporten i al mateix temps et reflexen a tu mateix en l’altar dedicat a la veneracio de cadascun dels déus. Tu, dins de l’altar pujes i baixes a gust teu o dels altres i crees un recoregut atzaros i/o casual canviant d’un escenari a un l’altre per causes, per rutina o per voluntat propia.





cadascuna per un lloc del mon... vaya tela!!
Pero vaya putadilla us ha fet la Annita!! es una marrana! us pensaveu que fotent el camp us en llirabeu!!... iluses!!
Ha presentat un projecte a un festivalillu que fa la seva primera edicio al setembre, a finals, que ja tronarem a estar totes aqui i tal...
FEU-LI UNA ULLADA A VEURE QUE US SEMBLA, DE MOMENT HAN CONTESTAT DIEN QUE JA CONCRETAREM MES ENDAVANT...